BÉTERA. Municipi del Camp de Túria, a la vora del barranc de Carraixet; el terme es pla en la seva major part, especialment a l’est (Pla d’Andanes). Els pasturatges són arrendats per al bestiar trashumant procedent de les serres d’Albarrsí. El regadiu (taronges, llegums) aprofita principalment l’aigua del subsól, a més de la del barranc de Carraixet; l’horta, important, enllaça amb València a través del terme de Montcada de l’Horta. Al secà hi ha cereals, vinya, garroferes i atmetl·les. La terra de conrreu, bastant repartida, és explotada directament pels propietaris. Hi ha una fàbrica de filats de fibres metàliques i una de bigues de ciment; elaboració de mistela. La vila (5.920 h. agl -1960-, beterans; 92 m. alt.), a la vora del barranc de Carraixet, és d’origen islàmic. Lloc de moriscos, era habitat per 170 famílies al 1609. Des de la conquesta cristiana (1237) pertangué a l’orde de Calatrava (el qual creà la comanda de Bétera) i a la segona meitat del segle XIV la jurisdicció inferior passà a Ramon Boïl i de la Scala i als seus descendents, i posteriorment el msrquesat de Dos Aigües. L’església parroquial és dedicada a la Purísima Concepció. Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, el caserius de les Mallades (campament militar des del 1940), el mas d’Arnal, el mas de la Providència, el mas d’en Conill o del Baró, el mas d’Aguirre, el mas de Carruana i el nou poblat de Sant Antoni de Benaixeve, situat, en part, dins el terme de Paterna.
