ELS ABEURADORS PER AL RAMAT

Els abeuradors són estructures hidràuliques oberts en forma de canal que servia per a donar de beure al ramat i als cavalls i, inclús, com lloc per banyar-los. Normalment es bastien d’aigua de pluja, tot que també d’aigües sobrants de fonts i d’aljubs., No tenen cap catalogació, malgrat que es troben contemplats a les fitxes del patrimoni arqueològic etnogràfic i històric, realitzat per En Josep Maria Burriel Alberich.

La gran extensió del terme municipal ha suposat històricament, que una part del terme siga dedicada a pastures, vinculades a les vies pecuàries, i l’altra a l’agricultura. Les terres de la “Junta de Montes i Senyoriu Territorial de Bétera”, que són pràcticament quasi totes les terres de secà del terme que, secularment han estat llogades en subhasta a ramaders de petit bestiar (ovelles) de la localitat i al bestiar transhumants de Terol. Per a cobrir les necessitats del bestiar, la “Junta de Montes y Señorio Territorial de Bétera” ha construït nombrosos abeuradors i corrals de ramat en diferents punts del terme. Els abeuradors inventariats al treball realitzat per arqueòleg municipal son els que seguidament els mostrem.

Del llibre "Bétera i el seu patrimoni"

LOCALITZACIÓ DELS ABEURADORS

ABEURADOR DE BUFILLA

Esta situado en la partida de Bufilla, en el polígono 57, parcela 38g. Es un abrevadero en forma de balsa rectangular alargada y estrecha de 13,80 m x 1.35 m por 0.30 m de profundidad. Se encuentra en buen estado de conservación.

ABEURADOR DE LA CONARDA

Esta situado en la partida de La Conarda, en el polígono 32 del camino de la Sima o de l´Argila. Es un abrevadero de forma alargada y rectangular de 14 x 0.90 m , con escasa profundidad a penas 0,5 m.  Se encuentra en uso y en perfecto estado de conservaciónABEURADOR DE BOFILLA

ABEURADOR DEL BARRANC DEL HORTOLÀ

Situado en la partida del Hortolá, polígono 62 parcela 279, muy cerca del Hospital Psiquiátrico y en medio de una pinada. Igual  que los otros abrevaderos es de forma rectangular muy largo, de 20 x 1.25 m por 0.50 m de profundidad

ABEURADOR DE LES LLOMES

Está localizado en la partida de Les Llomes. En el polígono 6 parcela 148 , muy cerca del Aljub de Les Llomes. Es una gran balsa en forma de trapecio de unos 320 m2. La fecha de construcción está inscrita sobre el muro oeste, año 1931

ABEURADOR DEL CAMI PATERNA

Esta localizado a la izquierda del Camino que va de Bétera a Mas Camarena-Paterna. Polígono 65 parcela 133, se encuentra en buen estado de conservación

Abeurador urbà de L’Albereda

L’any 1927 es va emprendre unes obres de transformació i allargament del Passeig que, aleshores, es deia del Rabal o també de La Font (hui dia, de l’Albereda), per abastir les noves canonades d’aigua corrent. El projecte contemplava desfer-se’n de la Font Nova, per construir en el seu lloc un pou amb elevador d’aigua per mitjà d’un motor elèctric. A canvi, va sorgir la iniciativa de realitzar una espècie de rèplica que la hi rememoraria, però apartada cap un costat. Hauria de tenir la funció d’abeurador en un temps en què les cavallerisses encara estaven de boga a Bétera, sobretot, tenint en compte la seua situació en la confluència en el passeig d’un camí molt utilitzat, com ho era el que encara es denomina Camí de Llíri

ELS ALJUBS

L’aljub és un sistema de captació i d’emmagatzemat d’aigua de pluja per al consum humà i del ramat. Està constituït per un depòsit rectangular excavat a terra a poca profunditat, revestit de pedres i enlluït acuradament per a evitar la pèrdua per filtració i, tancat d’obra mitjançant una volta de canó que descansa sobre cimbra.

 

Se comunica a l’exterior per un dels extrems, a través d’una finestra de penetració de l’aigua que, al mateix temps, serveix d’aeració del depòsit, i per altra obertura situada al costat contrari que, a mode de pou s’utilitza per a l’extracció del líquid, normalment protegit per una reixa. Junt a la boca, una piqueta interior i canaló amb tassa a l’exterior ajudava a vessar l’aigua sense la pèrdua innecessària d’esta. L’aigua entra al seu interior mitjançant canalitzacions que aprofiten el desnivell del terreny i també a través de l’arc que dibuixa la volta de la coberta.


En altre temps constituïa un element imprescindible en el paisatge rural de Bétera, en especial als punts en què mancava fonts o borses d’aigua, normalment al costat d’un camí i associat a un abeurador, per a cobrir les necessitat dels llauradors i dels animals que els acompanyaven.


Pocs s’han conservat degut als progressos en el sistema d’irrigació dels camps i a la pràctica desaparició de les cavalleries i de la ramaderia transhumant. El març del 2000, el Consistori donà el seu vist i plau a un pla de recuperació d’estos singulars edificis, a més dels no menys tradicionals Catxerulos, contemplant un conveni amb la Junta de Montes per a dur a terme dita labor, per ser esta entitat propietària de gran part del terme municipal i, en altre temps l’encarregada d’administrar-los i preservar-los. Els set existents han sigut catalogats com a Bens de Rellevància Local.


El més antics correspon a les restes del denominat aljub de Tos-Pelat, del què ja ens hem referit al parlar de l’època musulmana. Recordem, no
obstant, les seues característiques: està situat al camí que condueix al Mas del Ciscar, totalment derrocat des de principis del segle XX. Les seus dimensions són de 6,13 metres de llarg per 2,48 d’ample. La circumstància d’haver-se trobat alguns fragmentes de ceràmica islàmica dels segles XII-XIII al seu voltant i per la tècnica constructiva emprada, evidencia la seua adscripció a esta època i cultura.

Del llibre "Bétera i el seu patrimoni"

LOCALITZACIÓ DELS ALJUBS

Aljub de Les Llomes

Es localitza a la dreta del «Cami de les Llomes», a 1.700 m de l´urbanització dels Almudes, des d´on surt este cami. Es tractad´una estructura huidràulica aïllada, en perfecte estat de conservació. Es de planta rectangular de 3,5 X 5,70 m. Espoden distingir dos cossos, un colgat a terra, cúbic que sobreeix 0,70 m i un segon cos, lleugerament convex sobre l´anterior que correspon a la volta. Va ser construït l’any 1.928 i està dedicat a Sant Antoni Abad. 

Aljub del Barranc del Cirer

Es tracta de l´aljub més gran dels inventariats pera ara, tot i que ignorem la data de construcció, suposem que per técnica constructiva i la metrologia de les rajoles utilizades podria haver estat el s. XIX. Es localitza al N el terme, en zona muntanyenca, prop del limit amb Nàquera i molt prop de la confluencia del Barranc Cirer (qui lidona el nom) amb el de Portaceli. És de planta rectangular: 7,30 X 4,50 amb una profunditat d´aproximadament 2 m. Tot el dipòsit, construit amb parets encofrades de pedres i morter de calç, està soterrat a excepció de la volta de mig canó que el cobrix construïda de rajoles massissess, es fa una alçada màxima per damunt del dipòsit de 1,90 m

Aljub de Sant Isidre del Brucar

Aljub molt ben conservat, es localitza en la partida del Brucar, al NW de Bétera. A difrència de l´anterior este es construix en terreny pla, envoltat de garrofers. Es de planta rectangular de 4,16 X 3,53 m. Es diferencien dos parts, el depòsit propiament, que sobreeix de terra 0,70 m i la volta de mig canó que el tanca per damunt fins una alçada màxima 1,50 m. Els costats llargs s´orienta NS. La finestra d´accés, de 0,70 X 1,90 m està al costat sud (en l´actualitat tapiada), el dintell es de rajoles posades a sardinell adaptat a la curvatura de la volta. Totes les fabriques utilitzades són de rajoles i morter de calç.

Aljub de la Jonquera

Localitzat en la partida i Mas de la Jonquera molt prop de l´urbanització Mas de Camarena. Ben Conservat, en la actualitat s´utilitza com depòsit de aigua potable per al consum dels propietaris de la masia. El dipòsit és de planta rectangular de 5 X 3,5 m orientat N-S, quedant colgat a terra de manera que sols és visibe la volta, feta de rajoles en forma de mig canó amb una altura màxima de 2 m. L´accés s´habilita en el costat sud a través d´una porteta de ferro de 0,70 X 1 m entre la volta i el depòsit, en la actualitat tancada amb pany i clau. Com detall interessant cal parlar d´una mena de pasadis de 20 m construit amb pedres que desde el cami de la Jonquera arriba fins el mateix aljub.

Aljub de La Sagrada Familia

Es localitza al Carrer Baixada de l´Ajub, en l´urbanització de la Conarda. Es troba en perfecte estat de conservació, fet amb fàbrica molt sòlida. Com els anteriors, és de planta rectangular, de 6,17 X 4,33 m. Pel que fa la seua morfologia podem dir que es diferencien dos cossos, el propi depòsit, practicament soterrat a excepció de 0,5 m que sobreix de la terra, i la volta. En contrast a la resta de voltes que hem pogut observar, esta no es construix de rajoles sinó d´encofrada de morter de calç i pedres amb cimbra. La volta, on s´obri la finestra  d´accés, s´eleva una mica més fins fornir un ninxol semicircular on hi ha la imatge de la Sagrada Familia en un panell ceràmic. Conserva la corriola de poar i una piqueta de pedra en l´interior. Està orientat SE-NE, seguint el pendent de la vessant.