Els catxrerulos: Són els que es coneixen per refugis rurals o albergues (segons els plànols cadastrals de 1932), s´han definit com les construccions utilizades per agricultors i pastors durant segles per resguardar-se ells i el bestiar de les inclemencies de l´oratge. Tenen com caracteriístiques comunes la inexistència de portes (almenys originalment), absència de finestres, llars o ximeneres, i cap subdivisió interna. La presència dels elements citats suggeriria funció d´habitatges que els refugis quasi mai no tenen.

Els catxerulos solen estar orientats al sud o l´est, evitant els vents freds de l´hivern o les ponentades de l´estiu, tot i alguna excepció que s´orienta al NE. L´única obertura que s´hi fa és la de la porta per on s´il-lumina i ventilen. En la seua construcció s´empren els materials més inmediats, la pedra retirada dels camps i raramente carreus.

Normalment, de pedra en sec, sense desbastar, encara que no és estrany veure´ls construits o arrebossats interiorment amb fang. En quan a les formes cal dir que els catxerulos localitzats a Bétera són sempre construccions aïllades, de tamany variable, de planta circular (amb algunes variacions i excepcions) i cobertes amb una falsa cúpula feta per aproximació de filades de pedres cap al centre a partir d´una determinada altura. La cúpula es remata amb una gran llosa circular i terra premsada. Estes construccions, pròpies de l´àrea circummediterrània, amb sensibles diferències tipològiques, son denominades: cucos (comarca de la Vall d´Aiora), chozas (Canal de Navarrés), casetes, mullós, barraques (Maestrat i Catalunya), catxerulos, etc.

Josep María Burriel Alberich (Arqueòleg

MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS CATXERULOS