ROIG IZQUIERDO, ALFONSO
1903 -1987
Una vida dedicada a l´art
El mes de maig de 2007 fa 20 anys que va morir Alfons Roig. A través de conferències i articles, però sobretot de la docència en la formació de futurs sacerdots (al Seminari) i d’artistes (a l’Escola de Belles Arts) va contribuir a donar a conéixer el que, en la segona mitad del segle XX, se solia anomenar “art modern”, que amb no pocs entrebancs entrava al nostre país a través de la foscor imposada pel franquisme.
Només ens va deixar tres llibres: un dedicat a l’Ermita de Llutxent, un altre, Art viu del nostre temps, on arreplegava bona part dels articles i textos de presentació d’artistes joves; i un altre Els veïns de l’Ermita, de nou dedicat a aquest indret de Llutxent, que ell havia convertit en lloc de trobada de gent inquieta no només d’aquí, sinó també de tot arreu del món. A banda d’altres raons, aquest mínim llegat potser explique en part el desconèixement i l’oblit en què ha caigut.
Va nàixer a Bétera el 4 de juliol de 1903. Ordenat sacerdot el 1926, a la fi dels anys trenta va conéixer Eugeni d’Ors, al qual va considerar sempre un mestre, sense que això li impedira manifestar les seues divergències. El 1939 va ser nomenat professor de Cultura Cristiana i Liturgia a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València.
L’any 1953 marca l’inici dels seus contactes amb París, on de la mà de Jacques Lassaigne va fer amistad amb artistas com Poliakoff, Manessier, Vano i Vera, Arp, Larionov i Gontxarova, entre d’altres.
Guiat joves; i un altre Els veïns de l’Ermita, de nou dedicat a aquest indret de Llutxent, que ell havia convertit en lloc de trobada de gent inquieta no només d’aquí, sinó també de tot arreu del món. A banda d’altres raons, aquest mínim llegat potser explique en part el desconèixement i l’oblit en què ha caigut.
El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat-MuVIM ha organitzat aquesta exposició que reflectéis el món d’Alfons Roig a través de la seua biblioteca i pinacoteca.
